* El No, novel·la de Ramon Folch i Camarasa publicada pel Club Editor de Joan Sales l’any 1967 i reeditada el 1968.

Amic Folch i Camarasa:
tot sol en aquesta casa
el darrer dia de l’any,
castigat per capsigrany
i rojo-separatista,
penso en tu, gran novel·lista,
i en la nova edició
que cal preparar d’EL NO.*

T’ho recordo nit i dia:
cal una fotografia
que ens serveixi de reclam
o sigui que tingui ham.
L’autoritat i ciència
que em dóna l’experiència
em diuen que, per pescar
compradors a mils, no hi ha
com una foto atrevida
de senyora mig vestida,
no exagerant tanmateix
per no espantar massa el peix.
Una indivídua ben guapa
xanguet a coves atrapa,
sobretot si ensenya un xic
de tot excepte el melic,
perquè, ja ho deia l’Aulèstia,
l’espècie humana és molt bèstia,
i al capdavall, què hi farem,
com més vendrem més riurem.

Tu encara estàs en potència
a l’edat de la innocència,
però jo, com que ja en tinc
de complerts cinquanta-cinc,
i n’he vist, passant-les dures,
de verdes i de madures,
t’ho diré clar i català:
les guerres s’han de guanyar
perquè qui es dedica a perde
se’n va de cap a la merda.

Si en combats de batallons
calen bombes i canons,
tampoc en combats de llibres
no valen ais de felibres,
que no va mai gaire lluny
el qui va amb un lliri al puny,
i per travessar les jungles
cal fer-s’hi amb les dents i ungles.

Amb escrúpols virginals
no es fan editorials,
ni va conquerir València
cap angelet d’innocència
sinó el gran Conqueridor,
més desmamat que un lleó,
ni eren per cert una espècie
de monges aquells que a Grècia
al Partenó van plantar
el pavelló català.

T’ho dic doncs sense recato:
plantifiquem-hi un retrato
que des dels aparadors
«llami» els possibles lectors.
Són martingales de guerra
en ús per tota la terra
del Pol fins a l’Equador,
i si el pobre Miquel Llor
hagués vist la cosa clara
otro gallo nos cantara,
com un Puig i Ferrater,
que també ho feia prou bé,
i tants d’altres novel·listes
que van dur vides molt tristes.

Quan un llibre fa furor
l’autor guanya drets d’autor;
carretades de pessetes,
prou que ho saps, no són punyetes,
ja que sense el vil metall
tots hem fet més d’un badall.
Prou que ho sap en Gironella
que és més viu que una centella,
tant de bo es faci fregir
la p… que el va parir.

Bon any nou! Bones novel·les!
Drets d’autor! Piles de peles!

Carta de Joan Sales a Ramon Folch i Camarasa, 31 de desembre del 1967, reproduïda a Continuar el combat. L’aventura de Club Editor (1955-2011) (Barcelona: Club Editor, 2011), pàg. 58-59