Es diu bruc per evolució del mot buc, objecte que forma una concavitat que deixa entre les seves parets o costats un espai balder i ample, per exemple l’arna de les abelles. Entre fusters i moblistes donen també aquest nom als cossos buits dels mobles i en llenguatge antic es donava el nom de buc a les bastides o encavalcades damunt de les quals es muntaven els entremesos escènics.
No tenir suc ni buc és no ésser ni contingut ni continent, ni sòlid ni líquid, i en conseqüència, insuls.
Josep Maria Calbet i Carmen Álvarez, Molta merda! El racó de les expressions, II (Valls: La Torratxa, 2011)
Comentaris recents
amarar
També "amerar"? "Amerar" no sols és la forma ant...
vilatge
A la plana del Rosselló, el CHENOPODIUM album és...
aiguatge
Nosaltres diem REIXIU, però no sé si ens referim...
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...