I qui no es vegi amb cor de fer poesia, perquè les circumstàncies de la vida no li han ofert l’entorn favorable, que no es desanimi. En la nostra existència podem fer moltes coses tant o més boniques: passejar pel bosc, apuntar-nos a una organització no governamental, reparar amb cura els cotxes espatllats, restituir la salut dels pacients o ensenyar, si és possible amb gràcia, el poc que sabem.

Jesús Tuson, Una imatge no val més que mil paraules (Contra els tòpics) (Barcelona: Empúries, 2001), pàg. 26

Per controlar les circumstàncies, el perfeccionista redueix el seu món amb una vida austera. Si cal, és capaç de convertir l’atzar en un problema sense importància al costat dels problemes que es genera ell mateix. Qui no es veu amb cor de decebre’s tampoc no es veu amb cor d’assumir el preu de la victòria, i per això hi ha tanta gent que fuig d’allò que més estima.

Enric Vila, El nostre heroi Josep Pla (Barcelona: Acontravent, 2009), pàg. 78