broc [1284] ‘punta de branca’, ‘canonet per on s’aboca un líquid’; comú al català i la llengua d’oc, del mateix origen que broca [fi s. XIII], nom de diversos objectes punxents o punxeguts, també comú al català i l’occità, i així mateix fr. broche, i it. dial. brocco, brocca, és un mot que degué existir ja regionalment en llatí vulgar, d’origen incert, probablement cèltic, amb el sentit de ‘punxegut’: ll. vg. broccus, brocca, aplicat a la persona de dents prominents.
Joan Coromines, Diccionari etimològic manual de la llengua catalana, a cura de Josep Ferrer i Costa (Badalona: Ara Llibres, 2016), pàg. 78
ℵ
brocs pl. Romanços, raons capcioses, coses sense substància (pir-or., or.); cast. cuentos, chismes. «No estar per brocs»: no estar dispost a perdre temps en coses fútils, o a escoltar raons foradades o excuses vanes. «Home de pocs brocs»: home que no va de compliments ni contemplacions. «No estar de brocs»: no estar per festes. «No em vingueu amb brocs» o «No vull brocs»: ho diuen per manifestar que no s’està dispost a escoltar romanços. «Estar per molts brocs»: insistir molt en una cosa vana o capritxosa. L’home de la destral no està per brochs, Girbal Oratjol 48. Sense la voluntat decidida i l’esperit de domini de l’home que no està per brocs i menja un bistec, Carner Bonh. 38.
A.M. Alcover i F. de B. Moll, Diccionari català valencià balear, entrada broc

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...