Un dia, vaig trobar en un calaix una espècie de petit tresor; era un cofret on la mare guardava monedes antigues i duros de plata; tirades pel calaix hi havia la menudalla sobrera: pessetes, dos quinzets, xavos i gallets o aguiletes.

Josep Piera, Puta postguerra (Barcelona: Edicions 62, 2007)

La literatura s’ha fet sempre amb detalls —és un fet. Ara, els únics detalls que tenen eficàcia en literatura són els importants, els que tenen relleu, els de diferenciació. Els altres, els petits, els grisos, la menudalla, són la pura confusió.

Josep Pla, Notes disperses (Barcelona: Destino, 1969)