Definició
Recipient de forma cilíndrica o troncocònica invertida, una mica més ample de la boca que del fons i amb una nansa a la part de dalt per a poder-lo agafar, que s’usa generalment per a contenir o transportar líquids o també matèries sòlides.
Va omplir la galleda d’aigua neta per a fregar la cuina.
Etimologia
Mot representat en gairebé totes les llengües romàniques i en altres, que suposen una base romànica antiga galleta, d’origen desconegut.
Usos
Fer un foradet a una canonada d’aigua i deixar que vagi caient una gota de tant en tant. Posar-hi una galleda fins que s’ompli i comptar el temps per galledes. Dir que vindré a la quarta galleda i quart, o que fa dues galledes que no dormo.
Joan Barril i Joan Ollé, Bons propòsits (Barcelona: Ara Llibres, 2002), pàg. 109Aleshores la senyora em va dir que hauria de pujar unes quantes galledes més d’aigua de pou, per acabar de rentar els plats, tot i que, a ella, li feia molta por l’aigua de pou, perquè sempre pensava que, una temporada o altra, hi havien tirat una persona perquè s’ofegués. Perquè corríem el perill que l’home de la companyia trigués dos o tres dies a venir i que no podíem pas estar tant de temps amb els plats bruts.
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (1962), cap. XIX
Tema de la setmana
Recipients
Crec que heu oblidat comentar que a les comarques tarragonines i lleidatanes es manté la forma antiga “galleta“ que, a l’altre extem, a Romania, és “gallata”.
A Elna en diem una FERRADA i del contingut en diem una FERRADADA.
Vegeu el fil sobre galleda, galleta, poal i ferrada al Twitter:
https://twitter.com/rodamots/status/1016938674930569217
És ben curiós, ferrada também es diu a Reus i el seu entorn
A Mallorca, la “ferrada” era un atuell per a munyir-hi les vaques.
Avui dia les munyides són mecàniques, però persisteix l’expressió “cagar dins sa ferrada” volent dir “esguerrar-la”.
Per a nosaltres, il·liberencs, un poal és un càntir.
A València, una ferrada és semblant al llibrell d’obra però metàl·lic i amb anses.