Després de sis dies de córrer per Nova York sense parar un moment, dormint poc, anant de la Seca a la Meca sense reposar, us envaeix una estranya sensació de cansament. La fatiga, certament, no acaba pas per desfer-vos els ressorts de la curiositat, ni de bon tros. La curiositat es manté viva, perquè la ciutat té una fascinació que avui potser seria difícil de trobar en qualsevol altra de la nostra concepció. (Per aclarir aquest punt diré que a mi personalment no m’han interessat, en principi, mai les ciutats exòtiques, situades a l’altra banda del nostre sistema cultural.)
- Josep Pla, Week-end (d’estiu) a Nova York (1954)

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...