HIPÈRBOLE Recurs expressiu conegut també, en la retòrica llatina, amb el nom de superlatio. Es tracta d’una amplificació creixent o decreixent que consisteix a exagerar les coses, augmentant-les o disminuint-les, amb la finalitat d’intensificar l’expressió.
Són hiperbòliques les expressions següents:
lo vostre cos per deessa vull colre (Ausiàs March)
L’Aleix de les tòfones, cargolat a tall de serp (Raimon Casellas)
Amb un girament d’ulls, amb un somriure
enarborava cent mirars esclaus. (Josep Carner)
per mil anys de fàstic (Salvador Espriu)
Són tan ridículs, mediocres i de tergal, que els fills ja els neixen vestits… (Quim Monzó)
- Diccionari de figures retòriques, per Joan A. Oriol Dauder i Joan Oriol i Giralt (Llibres de l’Índex, 1996)
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...