És una de les males herbes dels bancals, una de les famoses, per la tenacitat i la resistència a desaparèixer, malgrat els esforços dels llauradors, perquè amb només un trosset que en reste de rizoma entre la gleva, hi torna a rebrotar. Però, tot i tot, el llaurador sap també que és una bona herba remeiera.
A voltes s’anomena gram d’horta, gram de secà o gram corredor.
- Joan Pellicer, Costumari botànic 3 (Picanya: Edicions del Bullent, 2004)
Usareu del gram les arrels, o millor dit, els rizomes. Les bullireu i les prendreu sense por sempre que tingau set o almenys quatre tasses al dia. Açò, per ser diürètica, us netejarà els ronyons. Endemés, purificareu la sang, accelerant l’expulsió de les toxines i altres residus perjudicials.
- Josep Mascarell i Gosp, Amics de muntanya: excursionisme i plantes medicinals (1961)


Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...