Definició
Vent fred del nord-oest, generalment amb temps serè.
«És conegut el nom de cerç, amb el significat de ‘vent NO’, en el català occidental, part baixa del Segre i del Cinca, Ribera d’Ebre, Maestrat, Castelló i regió alacantina; a Calaceit s’anomena cerç atramuntanat el vent del N.; a Tortosa, Ulldecona, Alcalà de Xivert i Morella sembla que hi ha gent que anomena simplement cerç el vent del Nord, però sempre amb tendència a NO» (DCVB).
Etimologia
Del llatí cĕrcius, variant antiga de circius, mateix significat.
Usos
De banda de nit, un cerç aspre i efímer, encara que algú insinuaria després que no era cerç sinó una rufagada estranya que venia d’on mai no havia bufat el vent, va esgarrapar la vila. Una ràfega s’encanonà per la Baixada de la Ferradura i s’endugué la pols assolada de les runes de la casa de Llorenç de Veriu; va regolfar a la plaça dels Sants i esbatanà els finestrals mal tancats d’un balcó del casal dels Torres i Camps. Allí udolà per cambres i passadissos, va moure cortinatges, descompassà el pèndol del gran rellotge del despatx i va fer sonar les llàgrimes de cristall del llum del menjador abans d’encalmar-se i morir finalment en el Saló de les Verges Màrtirs.
Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 15Els petits propietaris pagesos d’aquell temps [començament del segle XX] eren poca cosa més que serfs feudals sense amo. Les seves fatigues eren inclements. No passaven de collir unes quantes olives, cereals i hortalisses per a la pròpia supervivència. Els pocs arbres que hi ha a les serres foren plantats per ells, per a frenar el cerç i el voltorn.
Mercè Ibarz, La terra retirada (Calaceit: Associació Cultural del Matarranya, 1993), pàg. 13
Tema de la setmana
Monosíl·labs acabats en ç
De mestral, ni peix ni pardal.
L’alumnat de l’IES Sales i Ferré d’Ulldecona va fer un treballet a partir de “La nomenclatura dels vents”, de Josep Pla. L’adjunte per si és del vostre interés
http://imatgies.blogspot.com.es/2015/02/vents-dulldecona-ies-manuel-sales-i.html
Un vent propi del Capcir és el Carcanet: vent del nord-est que en pocs instants tapa tot el Capcir sota una boira espessa.
A propòsit dels vents
Ponent la mou i llevant la plou
Al Baix Ebre i al Montsià també se l’anomena popularment Vent de Dalt.
A Pego el cerç és el vent fred de nord.
Fent referència als vents, o potser més a l’àmbit geogràfic que indiquen, recordo la dita: “De mestral o de ponent, de la dona sigues parent”
…suposo que no mereix comentari perquè tots hi estarem d’acord.
de fet és “De llevant o de ponent,…”