Definició
Dipositar-se gebre; gelar.
Aquesta nit gebrarà. Ja està gebrant.
Etimologia
De gebre, d’origen preromà, probablement d’una base cèltica gebros, gebra, ‘gèlid, hivernal’.
Usos
La caiguda del fullam no era sinó que la naturalesa se despullava d’un vestit vell per posar-se’n un altre de més interessant, que feia mesos que no li havíem vist: el vestit dels verds tendres i gebrats, de les tofes de neu, dels caramells de glaç… I la xiscladissa de les orenetes en marxa em feia pensar en la vinguda dels pinsans, dels lluers, dels passerells… Com recordar-se de les coses que se’n van, quan l’enteniment està encuriosit de les que vénen?
Joaquim Ruyra, La parada (1919)A mitjanit encara no dormia i de sobte m’he recordat que sí, que coneixia la neu, si no a la muntanya la d’un petit poble de França on cada nit, amb X, anàvem pels camins gebrats a mirar les estrelles. La neu cruixia sota els nostres peus, i els arbres, en plena bellesa gebrada, brillaven a la claror de la lluna. Era el primer hivern de la guerra.
Mercè Rodoreda, començament d’una novel·la inacabada (El pont de les Tres Roses), citat a La mort i la primavera, a cura de Carme Arnau (Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda, 1997)
Tema de la setmana
Mots gebrats