Definició
1 Allò que s’adquireix a un preu molt per sota de l’habitual; ocasió de comprar alguna cosa avantatjosament.
Anem al mercat de la Papiola perquè sempre hi trobem alguna ganga.
2 Profit, avantatge, obtingut amb poc esforç, inesperadament, casualment, etc.
Quina ganga, aquesta feina que has trobat! Tens un bon horari i cobres un bon sou.
Etimologia
D’origen onomatopeic, imitatiu del crit de l’ocell del mateix nom; per ser un ocell de mal caçar o plomar, el mot pren el sentit de ‘cosa sense profit’ i després, irònicament, ‘cosa adquirida a bon preu’.
Usos
Dir que la vida és complicada és molt supersticiós, és acientífic. Si ets realista i lògic la vida és una ganga. Si et crees necessitats et complicaràs la vida i mai seràs feliç.
Rafael Santandreu entrevistat per Elisenda Roca, «El problema número 1 que ens trobem els psicòlegs és el desamor» (Ara, 10 de gener del 2012)La vida no és una bagatel·la, no és cap bicoca ni cap ganga. La vida és una feinada a estones dolça i a estones amarga. Trobades meravelloses que sorgeixen quan no les esperes, i que arriben a durar anys. Trobades predestinades que esdevenen motor de vida. Els dies de la vida són un laboratori de novetats contínues.
Josefa Contijoch, Sense alè (Barcelona: Edicions de 1984, 2012), pàg. 16
Tema de la setmana
Mots d’origen onomatopeic
L’origen del mot “ganga” és el francès gangue, i aquest ve de l’alemany Gang. És el material inservible que s’extreu d’una prospecció minera. D’aquí l’expressió “a preu de ganga”.
Alerta a fer massa etimologies “onomatopeiques”.
D’acord amb el senyor Serra. L’error etimològic és que “ganga” vol dir dues coses diferents (o tres): és el nom d’un ocell (i en aquest cas se li atribueix un origen onomatopeic) i per altra banda és allò que es ven a baix preu (i aquest és un mot d’un altre origen, en efecte deu venir de la terra que acompanya el mineral que s’extreu d’una mina, el tercer significat). Fixeu-vos en l’accepció 1 (ocell) i les accepcions 2 i 3 de l’Alcover-Moll.
Afegeixo que les “gangues” desapareixen escombrades pels “outlets” i altres forasterismes recents, innecessaris però que estan de moda. Visquen les gangues!
Segons Joan Coromines, ‘ganga’ en el sentit d”oferta’ està documentat en una obra de Serafí Pitarra del 1859, en canvi en el sentit de ‘substància que acompanya un mineral metal·lífer’ no es documenta fins el 1888, de manera que és prou més probable que vingui del nom de l’ocell (documentat des del s. XIV) que no pas del sentit mineral, d’ús menys comú. Així ho reafirma Coromines: “figuradament es va aplicar a les coses sense profit, perquè la ganga és difícil de caçar i de mal pelar i menjar: però a còpia d’usar-ho irònicament ha acabat per significar més aviat les coses apreciables que s’adquireixen a costa de poc”.
En Coromines no sempre l’encerta en les seves etimologies, encara que pugui fer ostentació d’un coneixement profund de la llengua catalana i d’altres. Caldria saber quina relació hi ha entre els noms dels nombrosíssims ocells que costa de caçar i plomar (i coure?) i les lleis i aforismes del mercat, i si aquesta relació s’endega per mitjà de la ironia o no. Sincerament, no puc trobar plausible que cap pagès o caçador fes mai un àpat parlant irònicament de gangues de mal abastar.
Com que en espanyol hi ha els mateixos tres significats, i documentats abans que en català, i com que la derivació econòmica del mot francès original, a partir de l’alemany Gang (“camí seguit per un filó”) és clara, i encara més en anglès, que també l’usa (“material sense valor comercial en què es troba mineral”), m’estimaré més, per una vegada, de no fer cas del gran savi autor dels Lleures.
El que diu Ariel Serra em sembla fonamentat. Com també que Coromines de vegades té una imaginació una mica excessiva. No per això és el més gran etimòleg que hem tingut, amb Moll. Però es va imposar de dir-ho tot, es va llançar a donar l’etimologia de tots els mots, i això el duu de vegades a anar per camins massa atrevits, poc segurs, i sense la informació que tenim ara. En més d’una cas els etimòlegs que l’han succeiït han donat solucions millors i més convincents que les seves. Glòria al mestre Coromines, … però no sempre té raó.
Quan de jovenet vaig estudiar Mineralogia em van ensenyar que la ganga era la substància pètria o tèrria que acompanya un mineral metal·lífer. En canvi la mena és la via o vena de qualsevol metall. Passat Coll d’Ares hi ha un camí que porta a La Menera, petit poble miner.
Jo, no veig cap problema en l’etimologia que ens dóna RodaMots. A més a més, el diccionari de la Real Academia Española la corrobora.
L’accepció número 1 de ganga (Allò que s’adquireix a un preu molt per sota de l’habitual) és una accepció pròpia del castellà i del català. No existeix ni en francès ni en anglès. Així que sembla més racional que estigui relacionada amb el nom de l’ocell.
En francès i en anglès, el mot ‘gangue’ significa “material inservible que s’extreu d’una prospecció minera” i res més. Aquest mot no ha donat lloc a cap expressió en aquestes llengües així que sembla improbable que a partir d’aquest manlleu el català hagi derivat el sentit número 1 de ganga.
No veig cap problema en que una paraula originaria de la mineria i perfectament comuna (gang) hagi derivat particularment en català i castellà, exclusivament, en una accepció particular i diferent a l’original. Hi ha milers d’exemples en totes les parles.
D’una ganga mineral, que es un terme antic i comú en mineralogia com be diu Josep Bataller, de la que ningú dona res, pot obtindre’s sobtadament un benefici que no es correspon al seu preu, sense necessitat d’ocells ni onomatopeies, tot i que no queden excloses.
No es difícil imaginar algú que algun dia va aprofitar material de rebuig d’una mina i va obtenir benefici d’aquella ganga. Els seus veïns van fer-ne un analogia, una categoria i un acudit tot a la vegada; va trobar una ganga. I aquesta evolució lingïística no té perquè donar-se en totes les llengües com suposa Jean Bosch perquè sí.
Senyors Ariel Serra, Xavier Luna, Josep Bataller Vila i Eduard,
Jo, he fet tots els meus estudis en francès, a l’escola francesa. En català, sóc un autodidacte complet així que no me puc fiar del que vaig aprendre a escola perquè els meus professors mai no m’han parlat de filologia ni tampoc de lingüística catalanes. Ara, el que dic modestament i mantinc amb força és que abans de contradir un diccionari o un personatge tan il·lustre com en Coromines cal tenir arguments de pes i haver fet un estudi acurat de la qüestió.
El meu procediment és molt pragmàtic:
(1) Consultar un diccionari català
(2) Consultar un diccionari castellà
(3) Consultar un diccionari francès
(4) Consultar un diccionari anglès
(5) Consultar el CIVAL
(6) Consultar la meua dona
(7) Consultar els veïns d’Elna
(8) I després, concloure…
(1) El diccionari català GDLC (http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0068576) corrobora l’etimologia que ens dóna RodaMots.
(2) El diccionari castellà de la Real Acadèmia Española DRAE (http://dle.rae.es/?id=Iqgs8oe|Iqh9BIB|Iqk3IWu) corrobora l’etimologia que ens dóna RodaMots.
(3) En francès, el mot ‘gangue’ té una sola accepció. És un terme miner que ve de l’alemany ‘gang’ i que no ha donat lloc a cap expressió en llengua francesa. La primera vegada que un diccionari francès el recull és en 1762 segons el resultat d’aquesta recerca feta a la xarxa: http://artflsrv02.uchicago.edu/cgi-bin/dicos/pubdico1look.pl?strippedhw=gangue En francès, també existeix el mot ‘ganga’ que ve del català ‘ganga’ i que designa un ocell. Ara, el mot ‘ganga’ gairebé ningú no el coneix. Sembla reservat al món científic. D’aquest ocell, usualment, els Francesos en diuen ‘gélinotte’. Vegeu-ho aquí mateix: http://www.cnrtl.fr/definition/ganga
(4) En Anglès, el mot ‘gangue’ té una sola accepció. És un terme miner que no ha donat lloc a cap expressió en llengua anglesa. Vegeu aquesta pàgina: http://www.wordreference.com/enfr/gangue
(5) El CIVAL (http://cival.avl.gva.es/cival/buscador.jsp) és una eina fantàstica! Ens diu quines són les ocurrències d’un mot en un arxiu monumental de textos. ‘ganga’ com a nom d’ocell hi apareix per primera vegada en 1370. ‘ganga’ amb el sentit de cosa adquirida a baix preu hi apareix per primera vegada en 1855. I ‘ganga’ el terme miner no hi apareix ni una sola vegada!
(6) En el cas de la paraula ‘ganga’, consultar la meua dona és important perquè la meua dona és Argentina i té una altra percepció de la llengua castellana. Els Argentins han conservat en llur parla una colla d’arcaismes i desconeixen gran part de les paraules castellanes modernes. Li vaig demanar si coneixia la paraula ‘ganga’ i me va respondre que sí. Ara, la coneix amb una sola accepció, la de ‘cosa adquirida a baix preu’. No sabia que ‘ganga’ era un terme miner. Això no m’estranya gens perquè en les converses de cada dia ningú no parla de ‘ganga’ en aquest sentit. Tampoc sabia que era un ocell. Això tampoc no és gens sorprenent perquè no és un ocell del continent americà. Ara sí que coneixia la paraula ganga a través de l’expressió “Esto es una ganga!”, aparentment, molt usual en Argentina. Així que podem pensar que el sentit de ‘cosa adquirida a baix preu’ no és un sentit modern de la paraula.
(7) En 1918, el meu besavi es va establir a Elna en un carrer que tenia i té encara avui un nom francès: “La rue de la gangue”. És en aquest carrer que vaig passar tota la meua jovenesa i que vaig aprendre a parlar català. De jovenet, aquest nom sempre m’havia intrigat. El diccionari francès me deia que “la gangue” era “l’enveloppe terreuse ou pierreuse d’un métal natif”. Ara, perquè un terme miner a Elna? Elna és una terra d’hortalisses! Abans de l’annexió francesa (1659), el carrer se deia “Carrer de la ganga” i després de la revolució, els francesos van traduir ‘ganga’ per ‘gangue’ erradament. A Elna, a la vila vella, de carrers amb noms d’ocells n’hi ha pas cap. Així que el nostre carrer seria el sol de la vila? I Elna, tampoc, mai no ha estat una terra on nien les gangues. En canvi, el “carrer de la ganga” desemboca a la “plaça del mercat” i abans en aqueixos carrerons s’hi feien negocis. Ara hi sem: el “carrer de la ganga” era molt probablement el carrer dels bons negocis “la rue des bonnes affaires”. En els topònims d’Elna tenim un exemple de ‘ganga’ amb el sentit de cosa adquirida a baix preu. Així que aquest sentit sembla haver existit abans del 1855 (data que ens dóna el CIVAL) i, a més a més, abans del 1659.
(8) La conclusió, la fareu vosaltres mateixos, mes, jo, ho lamenti, no tinc cap argument per contradir RodaMots.