Albert Vidal
L’origen de l’expressió el trobem en el món cinegètic, ja que es refereix a un ocell gallinaci denominat ganga, que habita en les profunditats dels boscos i que, gràcies a la seva rapidesa i a la capacitat de calcular la distància que el separa del seu enemic, és molt difícil de caçar, ja que mai es posa prou a l’abast de l’arma, encara que ho sembli. D’aquesta manera, per més que el caçador dispari, la bala mai no arriba a tocar-lo i, si s’hi apropa més, l’au recula i recupera la distància de seguretat per mantenir-se sempre lluny del perill.
Per això, aconseguir una ganga, és a dir, caçar-la, representa un triomf poc habitual i un bon motiu per presumir-ne.
Albert Vidal, Per què diem… L’origen de 100 dites populars (Albertí Editor, 2016), pàg. 23
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...