Definició
Ferida al cap amb vessament de sang, a causa d’un cop.
Es va fer un trenc al front.
M’hauria pogut fer un trenc amb una pedrada.
Etimologia
De trencar, d’origen preromà, d’una base trenko, mateix significat, potser indoeuropea i potser també cèltica. Vegeu també a trenc de mar, a trenc d’alba
Usos
Sabien del cert que no passarien pas sense combat. A un tret de les últimes cases els esperaven els joves del poble, brunzia la primera pedra, els dos bàndols enemics es desplegaven en guerrilla i començava una llarga i acarnissada batalla a trets de fona, i sovint un trenc al cap feia necessària la intervenció del metge, que era el meu pare.
Josep Pous i Pagès, «Parlament de bones festes llegit en la festa del Nadal català celebrada a París» (1939), dins El Nadal que no vam tornar a casa. 1939, el primer Nadal d’exili (Barcelona: Acontravent, 2009), pàg. 125
En aquell temps els catalans tenien una manera de pensar tan esquerpa que l’ésser de pobles distints ja ho tenien per raó suficient de sentir-se enemics i de no poder-se trobar junts honorablement si no entraven en batussa.La felicitat existeix quan no hi ha res negatiu. Ens podíem passar el dia amb els carboners de la baga, arribar a casa empastifats de terra o de carbó. No ens renyaven pas. Un bon bany ho arreglava tot, l’endemà la roba neta i a tornar-hi. Igualment passava quan quèiem al riu i en sortíem xops o bé quan ens pelàvem els genolls o ens fèiem un trenc anant en bicicleta. Anar amb bicicleta ha estat per a mi una de les més grans delícies de la meva infantesa.
Maria Dolors Orriols, Cop de porta (Barcelona: Pòrtic, 1980)
Tema de la setmana
Efectes dels cops
Al meu poble s’utilitza també, o almenys s’utilitzava, quan jo era xicotet per dessignar la ratlla que es queda als pantalons de vestir quan es planxen. Crec que es troba en desús.
No sé si parlem exactament del mateix, però a Barberà de la Conca, n’hi dèiem trep. I encara ara, i al Baix Camp: “Un trep al cap”.
TREP
|| 2. Trenc o ferida tallant, sobretot al cap o a la cara (Pallars, Lleida, Tortosa); cast. chirlo. Se li veu l’os; no t’has fet tu mal trep!, Moreira Folkl. 81 (Diccionari català valencià balear)
A Montgat els meus avis empraven aquesta paraula també. Exemple: El roc al cap que li va llençar son germà li féu un trenc d’un pam de gros.
Al meu poble “trenc” es diu “trau”: M’he fet un trau al cap.
També ‘trenc’ participa de la toponímia urbana. A València hi ha el carrer del Trench per ser l’indret on es va obrir, trencar, la murada. N’hi féiem referència a http://imatgies.blogspot.com.es/2013/12/carrers-1-del-call-la-pols-i-lamargura.html
El trenc ací també era el del pantaló.