Definició
Beguda refrescant preparada amb cafè líquid, sucre i gasosa o sifó, eventualment amb una mica de brandi.
Etimologia
Adaptació al català de la marca Zuavo de «ponche espumoso al café» fabricat per Carbónicas Solé, de Móra d’Ebre. Què són els zuaus?
Usos
Quan jo era petit, a Barcelona era freqüent fer un suau amb cafè i gasosa després de dinar. El vaig perdre de vista fins que em vaig adonar que a les comarques de Tarragona tenia plena vigència. Llavors em vaig interessar pel nom: Per què suau? Per la dolçor? No va ser una recerca fàcil, perquè el suau és modest per naturalesa, s’estima més anar d’incògnit que fer soroll. Però Catalunya és un país petit en què no hi caben gaires secrets i al capdavall tot s’acaba sabent.
Ramon Solsona, Marques que marquen (Barcelona: Pòrtic, 2015), pàg. 117Va haver-hi un temps en què el suau era més famós que la coca-cola, almenys a Catalunya, on encara no havia arribat la beguda nord-americana. Era, això sí, igual de refrescant i estimulant però molt més fàcil d’aconseguir: només es necessitava cafè, gasosa, gel i, si de cas, una mica de sucre. Molts pagesos se’l prenien a l’hora del cafè, abans de tornar a suar al tros, o a mitja tarda per rehidratar-se i agafar forces per continuar; altres el demanaven al bar, per espavilar-se després d’una bona migdiada tot fent un dòmino amb els amics. Per culpa de la cafeïna, els petits només tastaven la densa i típica escuma que fa el suau alguna nit de festa major, en una d’aquestes concessions que els fan sentir de cop una mica més grans.
Laura Sangrà, «Quan el suau era més famós que la cola» (Ara, 7 d’agost del 2014)
Tema de la setmana
Marques que s’han transformat en noms corrents, amb l’ajuda de Marques que marquen, de Ramon Solsona
Recordo que el meu pare, quan em duia al bar jo prenia un cacaolat ben calentó, i el pare demanava una “barreja” deia per combatre el fred. És el mateix un suau que una barreja? Moltes gràcies.
No és el mateix. Un “suau” devia ser una beguda embotellada, com una Coca-Cola (que aviat devia substituir el suau). Una “barreja” es feia en una copeta, amb aiguardent i moscatell. Hi havia treballadors que s’ho prenien en dejú, al bar, abans d’anar a la feina.
De la beguda de cafè, tal com si fos una gasosa, n’havia vist que en deien “soda de cafè”, i compto que també en deien “soldat”.
A casa, de sempre el suau també es fa amb un rovell d’ou, sucre i gasosa o bé amb cafè, sucre i gasosa. Però el que ens donaven com a reconstituent, a l’estiu, era el del rovell d’ou.
El del rovell d´ou és el reconstituent conegut con ponx
( parle de la zona valenciana ) La barreja o el barrejat
es prenia i, segons on et trobes, encara es pren en dejú
abans d´anar a treballar, sobre tot a l´horta.
Podria equivocar-me, puix ja sóc bastant gran, 78 anys, i de vegades la memòria falla, si bé em penso no anar errat, perquè de petit n’havia begut alguns.
Però a la meva localitat, St. Feliu de Guíxols, nosaltres d’aquesta beguda en dèiem un SOLDAT.
Si mires els comentaris a aquesta notícia que va sortir a l’Ara
http://rodamots.cat/escreix/quan-el-suau-era-mes-famos-que-la-cola/
veuràs que a moltes altres bandes també en diuen o en deien ‘soldat’.
Al capítol sobre el suau, Ramon Solsona diu: «Si a d’altres indrets de Catalunya el cafè amb gasosa o sifó es coneix com a soldat deu ser pel mateix zuau que fa guàrdia a l’etiqueta.»
Ara he entès perquè en dèiem” suavo”!!! Sóc del 49 i a cals avis tenien bar. El suavo, a l’estiu, era una beguda freqüent!!
Em sap greu veure que les noves generacions perden vocabulari, frases fetes, refranys, costums dels nostres avantpassats.En aquests comentaris he vist que ha sortit la paraula barreja. El dia que faci fred de debó me’n prendré una igual com feien els que treballaven a bosc quan jo era petit. En un got típic d’hostal hi posaven la meitat de moscatell i l’altra d’anís. De ben segur que els marxava la fred.