Definició
Que porta la roba feta malbé, esquinçada.
Un home espellifat regirava les escombraries.
Aquest nen sempre va espellifat.
Etimologia
D’espellifar (‘malmetre, destrossar la roba’), de pell, del llatí pellis, íd.
Usos
En veure’m tan espellifat, el porter em va dir que no podia entrar. Mai ningú no m’havia negat l’entrada enlloc, encara. Una flamarada d’ira cremà dins meu, però em mancava el valor de sostenir-la. Vaig girar cua i me’n vaig anar, de nou al carrer, a l’aire, al fred, a l’aigua que em penetrava els parracs. Encara ara vaig humit d’aquesta aigua. El sol que ha passat damunt meu, al parc, no els ha assecats pas del tot.
Manuel de Pedrolo, Elena de segona mà (Barcelona: Selecta, 1967)Un individu mig espellifat, en veure’l aturat, se li acosta, es descorda l’americana i, agafades a la butxaca interior, li mostra tot de plomes estilogràfiques.
Manuel de Pedrolo, Una selva com la teva (Barcelona: Destino, 1960), pàg. 145
—Parker, Waterman, Sheaffer’s… — murmura.
L’Ignasi fa que no amb la testa.
—Barates… —el tempta l’altre—. És tot el que em queda d’una partida que acabo de comprar.
Tema de la setmana
Mots amb pell. Avui fa 25 anys de la mort de Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, la Segarra 1918-Barcelona 1990). Elena de segona mà va ser la primera novel·la que va escriure, el 1949, tot i que no va ser publicada fins el 1967.
Aquest “espellifar” m’ha fet pensar en un altre verb format de la mateixa manera , però, amb la paraula “pit”: espitregar.