Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals
Si uis pacem, para bellum és una sentència adaptada d’un passatge de l’escriptor romà especialista en temàtica militar Flavi Vegeci Renat (segle iv dC), procedent de la seva obra Epitoma rei militaris (llibre iii, prefaci): “qui desiderat pacem, praeparet bellum” (“qui desitgi la pau, que es prepari per a la guerra”). L’expressió que ens ha arribat se sol traduir per ‘si vols la pau, prepara la guerra’ i s’interpreta en el sentit que la presència de les armes pot garantir, precisament, el manteniment de la pau (no seria gaire llunyana en el sentit a una expressió moderna: poble armat, poble respectat). Un exemple arquetípic de pau amb la guerra parada és la que van mantenir els Estats Units i la Unió Soviètica després de la segona guerra mundial, en l’episodi de la història que es va anomenar la guerra freda.
Si uis pacem, para bellum ha fet fortuna en el seu àmbit natural, el militar, i és avui dia el mot d’ordre de moltes agrupacions armades d’arreu del món: de l’Acadèmia Militar Noruega, del vint-i-quatrè regiment de marines dels EUA o de la Royal Navy britànica, entre molts altres. Fa més d’un segle la fàbrica d’armes alemanya Waffen und Munitionsfabriken (DWM) ja havia pres la sentència com a lema del seu negoci.
La unió en un sol mot del verb parare i del substantiu bellum, parabellum, va donar nom a un calibre de munició molt conegut avui dia, el de nou mil·límetres, i després va designar un tipus concret d’arma de foc, una pistola curta i automàtica coneguda com parabellum, dissenyada per Georg Lüger.
La formació del substantiu parabellum, d’altra banda, sembla ben natural en català, llengua en la qual és molt productiva la generació de substantius compostos a partir d’un verb i el seu complement directe (guardabosc, escura-xemeneies, eixugamà, parallamps).
Si uis pacem, para bellum és una sentència que planteja una situació paradoxal, aparentment contradictòria. Alguns altres llatinismes que ens han arribat i s’han fet populars entre nosaltres presenten també una càrrega antitètica o paradoxal, responsable, en part, de la seva força retòrica i de la seva preservació. Pensem en sentències com qui bene amat bene castigat (‘qui estima bé, castiga bé’), que trobem traduïda en català amb moltes variants i que trobem també en diversos altres idiomes; duo si idem dicunt, non est idem (‘si dos diuen el mateix, no és el mateix’); aures habent et non audient (‘tenen orelles però no hi senten’), o el cèlebre odi et amo (‘odio i estimo’) del poeta Catul.
Extra
Quin nom llatí porta un conegudíssim cartutx per a revòlver creat per l’empresa d’armes Smith&Wesson el 1934, el qual viatja a una velocitat de 400 metres per segon?
Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals, 100 llatinismes més vius que mai
(Valls: Cossetània, 2014), pàg. clxxxii
Comentaris recents
ceba [2]
El mot ceba al País Valencià també s'empra per ...
ceballot
També és com s'anomena el calçot a part de l'Al...
a quin sant?
"Per quins cinc/set sous ?" en català?...
abrigat com una ceba
La ceba es una planta sencera amb fulles, tija i a...
quina en fora que
Una condecoració per la frase del dia. Efectivame...