Tòtila

 

Pau Vidal

 

Masculí o femení? Vet aquí el dubte.

El tòtil és un gripau (Alytes obstetricans). Un gripauet, per ser exactes, ja que no sol depassar els cinc centímetres. Però és molt saltaire, potser per mor d’aquestes dimensions reduïdes. Sigui com vulgui, gaudeix de la mateixa fama de maldestre i poc gràcil que tenen tots els seus congèneres, i d’aquí que hagi donat nom a una de les mil maneres de tractar el proïsme d’enze (mossèn Alcover diu que en realitat el vocable vol reproduir el parlar entrebancat dels idiotes). Si m’he decidit per la forma femenina és perquè té més rendiment: a ells els podem tractar indistintament de tòtil o de tòtila (tal com feia el meu veí de seient de can Barça, a la primeria dels norantes, quan valorava el desconcertant joc de cames de Julio Salinas: “Tòtila, més que tòtila!”), mentre que a elles no els ho diem mai en masculí.

I ara que ja sabem per què una persona pocatraça i curta d’enteniment rep el nom de tòtil o tòtila, serà bo de saber com és que l’esmentat amfibi va ser batejat d’aquesta manera. És molt senzill: es tracta d’un mot onomatopeic (igual que cucut o parrupeig), ja que el tòtil canta. O com a mínim emet un so força agut i vagament musical, amb intermitències d’entre un i tres segons, que fa de bon sentir perquè ho sol fer de nit i sona més o menys així: to-til, to-til, to…

És sabut que l’equip de futbol del Llevant és conegut amb el malnom dels granotes. Doncs bé, a Picanya, als afores de València, compta amb el suport de la Penya Tòtil, que entre altres activitats comercialitzen marxandatge totiler.
   

* * *

 

Mònica mòbil 20:16  

Hola, carinyo. On ets?

Enric mòbil 20:19

A casa.

Mònica mòbil 20:19

A casa? Encara?

Enric mòbil 20:20  

Sí.

Mònica mòbil 20:21  

Doncs espavila, que farem tard.

Enric mòbil 20:23  

Encara en tinc per una estona.

Mònica mòbil 20:23

Que en tens per una estona???

Mònica mòbil 20:23

Però si tenim la reserva feta per a les 9.

Enric mòbil 20:24

La reserva?

Mònica mòbil 20:25

No em diguis que te n’has oblidat. No m’ho puc creure.

Mònica mòbil 20:25

Enric, no juguis amb mi. Mira que fa temps que ho vam planejar això.

Enric mòbil 20:27

Ho sento. Ja saps que la Marta m’està sempre al damunt…

Mònica mòbil 20:27

Només faltava això. Que facis servir d’excusa la tòtila de la teva dona.

Mònica mòbil 20:28

Ja n’estic tipa.

Enric mòbil 20:29

Però saps que és veritat. No em deixa ni respirar.

Mònica mòbil 20:30

Per això fa anys que em dius que la deixaràs. Però no hi ha manera.

Mònica mòbil 20:30

Ets un calçasses.

Enric mòbil 20:31

Ben aviat. Ja ho veuràs.

Mònica mòbil 20:32

Segur. Un moment, que truquen a la porta.

Enric mòbil 20:33

Deu ser el meu marit que arriba tard, com sempre.

Enric mòbil 20:34

Dóna-li records de la tòtila i digues-li que s’ha deixat el mòbil a casa.

Enric mòbil 20:34

Però que no cal que el vingui a recollir. Que ja li enviaré amb la resta
de les seves coses. Mala puta.

 

[Jesús, “WhatsApp Style”, dins el blog A boca de canó, 17/12/2012]

 

Pau Vidal, 100 insults imprescindibles (Valls: Cossetània, 2014), pàg. 188-189

 

Mot relacionat