En el Diccionari català de Nebrija, veig que s’hi enumeren tres classes de bagasses: la bagassa cantonera, la bagassa barbacanera i la bagassa canyetera. Els únics llibres que s’ocupen d’aquestes coses amb delit són els diccionaris. La bagassa cantonera deu ser la correspondència del que en francès en diuen fer el trottoir. Els matisos d’aquest ofici assenyalats pel referit diccionari impliquen un grau d’especialització —cosa curiosa en una època en què la guarnicioneria eclesiàstica i el que s’anomena la moral de la societat eren tan pesants. No tinc la més lleu idea del que devia ser la bagassa canyetera. ¿Vol dir la que practicava les passions de l’amor en el paisatge i concretament sentint l’oreig entre les canyes? Sigui com vulgui, aquesta classe de persona em té el cor robat. Potser per influència de les canyes.
- Josep Pla, Notes disperses (Barcelona: Destino, 1969), pàg. 339

Comentaris recents
vesprejar
Lidia així una nit amb Lluna seria una nit amb fo...
fosquet
A poqueta nit i a boqueta de nit emprem a La Safor...
sometent
La nit dels aiguats del setembre de 1962 les campa...
a ranvespre
entre dos foscants o entre dues fosques: https:...
vesprejar
Un mot interessant és foscúria, que es la llum a...