Que en El primer Quadern gris (edició de Xavier Pla) no aparegui la locució «ni per medecina» no vol dir categòricament que Pla no la digués o escrivÃs, perquè sembla que aquell «primer Quadern» no és més que un dels rastres deixats per Pla d’aquesta seva obra. Però és un fet que en totes les edicions del Quadern gris aquesta locució figura amb tota normalitat.
Per l’amistat i la col·laboració que vaig tenir amb Bartomeu Bardagà (Barcelona, 1915-2003), corrector permanent de Pla des de 1946, puc dir alguna cosa sobre aquest petit afer, però no establir què és i què no és.
Bartomeu Bardagà em donà l’ocasió de «posar les mans» en algun original de Pla i, per exemple, a part de traduir alguna col·lecció de textos de les Cròniques parlamentà ries, vaig transcriure una petita llibreta d’espiral manuscrita per Pla corresponent a les seves «Notes per a un diari» publicades en el volum El viatge s’acaba.
Companys com érem en diferents fronts, en Bardagà em va explicar unes quantes anècdotes de la seva vida de corrector, entre les quals incloïa les seves petites «aportacions» a la prosa de Pla i potser d’algun altre autor. Recordo perfectament aquest «ni un / una per medecina», «posar (o deixar) algú per les potes dels cavalls» i potser encara alguna altra solució. Eren part del seu llenguatge i, si no ampliaven o corregien algun punt diguem-ne «flac», no desdeien de l’original i el seu llenguatge.
Contra el que això pot fer pensar, el respecte d’en Bardagà pels autors que corregia era total i crec poder assegurar que aquestes «contribucions» no van ser més que ocasionals, molt delimitades, i de la seva honestedat en són testimoni les converses sobre la seva prà ctica de la correcció, i sobre això encara en poden donar testimoni altres persones. D’altra banda, la idea que sense Bardagà Pla hauria estat un altre, divulgada si no m’equivoco per Maria Aurèlia Capmany, manca de tot fonament.
D’una manera molt resumida, en el llibre La diabòlica mania d’escriure, publicat en ocasió de l’exposició homònima pel centenari de Pla, el 1997, el mateix Bardagà fa algunes confessions sobre la seva col·laboració en les obres completes (a la Selecta i a Destino) de Josep Pla.
Per complementar aquestes notÃcies sobre Bartomeu BardagÃ, podeu llegir l’entrevista que li va fer Manuel Cuyà s a Presència (5-11 gener 1997) o les al·lusions a la seva capacitat lingüÃstica, que li reconegué i dedicà Mà rius Serra a la seva pà gina d’enigmÃstica (2/5/1992) i, encara, la nota necrològica publicada a El Punt.
Ramon Torrents
Torneu a ni per medecina
Comentaris recents
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...
de trascantó
Diu @rodamots que de trascantó Ã...
anants i vinents
Són coses diferents; anades i vingudes són 'pass...
anants i vinents
Havia sentit dir anades i vingudes, però no això...
anar-hi anant
Aquesta expressió em fa pensar en el Jordi Vendre...