Eva M. Albiol escriu:
A propòsit del mot del dia, cagamandúrries, al meu poble (Peníscola, Baix Maestrat) solem dir allò de: «Hi ha hòmens, homenets i cagamandúrries». No sé si es diu a tot arreu…
Doncs sí que diu en altres bandes, perquè Eugeni S. Reig, d’Alcoi (i autor de Valencià en perill d’extinció), ens havia enviat una versió més completa d’aquesta dita:
«En este món hi han hòmens, homenets, homenicos, homeniquecos, cagamandúrries i cadiretes de cagar.»
I tot seguit aclareix:
Homeniquecos és un hiperdiminutiu menyspreador de hòmens i es pronuncia amb una e ben oberta. Tant és així que en alguns llocs, com ara la ciutat de València, l’obrin tant que la converteixen en una a i diuen homenicacos.
I Leah, de Dénia però acasada a Jerusalem, aporta aquesta altra versió de la dita:
Recorde que el meu ex-sogre, natural i veí de Dénia, deia que «Hi ha hòmens, homenots, homenicos, homenicacos, calamandúrrios i manillar-gatxos».
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...