Altres usos d’estanyar
El mot estanyar es feia servir a casa meva, a pagès (suposo que per extensió), per a indicar l’acció de convertir un recipient de fusta esventat (i que, per tant, que vessa com un cistell) (una bóta, una portadora, un carretell, etc.) en estanc i, per tant, deixar-lo en situació de tornar a ésser utilitzat, a contenir líquid sense deixar-lo escapar entre les seves costelles. Potser algú altre també ho entén així.
—Joan Comasòlivas i Font (Matadepera, Vallès Occidental)
Us volia dir (però potser ja ho sabeu) que, a segons quines comarques catalanes, on hi ha tradició de fer vi (parlo per Maçanet de Cabrenys), s’estanyen les botes per a posar-hi el vi nou. O sigui: s’omplen d’aigua i així la fusta es dóna (creix) i queden tapats els possibles foradets que puguin haver sortit, al ressecar-se, des que s’hi va treure el líquid l’última vegada, i per on s’escaparia el vi quan l’omplíssim de nou.
—Margarida Auguet (Girona)
Torneu a estanyar
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...