Al nostre corresponsal de Catalunya Nord, Ciceron, el mot d’avui li ha suggerit un record i una consulta:

Com que se tracta de gossos, aquí al Nord i belleu també avall al Sud, existeix el «ca botifarra», que en francès se’n diu un «basset» perquè té potes curtes i un cos llarguerut comparat a les sues potes. Me recordi que un bon dia que me passejavi a Cotlliure, la meua pitita nina Eloïsa me crida: «Guaïta papa, un ca botifarra!», i el paio que el tenia amb un dogal, estomacat que una pallagota tan pitita enraonès en català amb son pare! A propòsit de «dogal», voldrii sapiguer si és un «anglicanisme» puix que en inglès dog = ca.

Doncs no, dogal no és un anglicisme, perquè no ve de dog sinó del llatí tardà ducale, ‘corda per a lligar pel coll una cavalcadura’, derivat de dux, -cis, ‘guia, conductor’. I l’anglès dog ve de l’anglès antic docga (que amb un simple ball de lletres ens donaria un ‘dogca’, és a dir, un ca al quadrat).

Per cert, que estomacar en rossellonès no té el sentit més habitual d’«apallissar» sinó que vol dir ‘sorprendre molt, fortament, estranyar’, com ara en les frases «Aquesta nova l’ha estomacat», «N’havia sentides moltes i no s’estomacava per tan poca cosa». I una pallagota (o pellagota) és un diminutiu de pallago (o pellago), ‘nen, nena’. Altres mots nord-catalans aquí.

Torneu a gos petaner