L’arbre dominant en la roda circular és l’alzina surera. El suro és un arbre d’escassa amenitat visual. Té un color d’ala de mosca sofert i monòton, sord, una mica pobre, d’una pompa vegetal poc agraciada. És un arbre terriblement fort, habituat a viure en terrenys magríssims, a les fams més recalcitrants, a les penúries més dramàtiques.
- Josep Pla, «La Selva», dins De l’Empordanet a Barcelona (Viatge a la Catalunya Vella, Barcelona: Destino, 1968)
Aquí trobareu el passatge complet de Josep Pla sobre la Selva.
I aquí una altra referència planiana amb color d’ala de mosca.
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...