Definició
Espelma; candela d’estearina o de cera blanca.
En fer-se fosc van encendre unes bugies per veure-s’hi.
Etimologia
De l’àrab vulgar Bugîa, àrab Bugâya, nom de la ciutat algeriana de Bugia (Bejaïa), d’on a l’edat mitjana s’importaven simis i cera.
Usos
Fa hores que és fosc
Francesc Parcerisas, «Retrat del poeta», dins L’edat d’or (1983)
i es formen caramells de gel
a les teulades.
Que n’és de bo tancar el llibre,
bufar la bugia que crema sobre la taula
i, a la claror de la llar de foc,
arraulir-se al llit, sense sorolls,
per no desvetllar el son d’aquest cos jove
que ja fa estona que descansa, pur.
Ara, colgat sota les flassades, tanca
els ulls i rememora aquest dia
no gaire diferent de tots els altres.L’espai era estret, fosc i carregat de llibres fins dalt. Em vaig haver d’encendre la bugia jo mateix, abans d’endinsar-me en aquella cova de temptacions. Vaig passar de llarg els primers prestatges, farcits d’aventures i cavalleries; els següents, que suportaven el pes de tractats acadèmics, i encara uns altres que coneixia prou bé, plens de catecismes i llibres de gramàtica. Vaig enretirar unes caixes i vaig davallar pels graons que portaven a la impremta.
Alfred Bosch, Inquisitio (Barcelona: Columna, 2006)
Tema de la setmana
Manlleus amb denominació d’origen (derivats de topònims)