Definició
1 Recipient sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi.
Els cups poden ser de fusta, d’argamassa, de pedra o d’obra.
2 Apartament o edifici separat on s’elabora el vi.
«Qui no té era ni cup, té la meitat del blat i vi perdut»: generalment, els pagesos que conreen la vinya tenen cup, però si n’han de llogar hi perden diners (Anna Parés i Puntas, Tots els refranys catalans).
Etimologia
Del llatí tardà hispànic cupus, ‘cubell’, derivat del llatí clàssic cupa, ‘bóta’.
Usos
Encara faltaven uns dies per a la verema: la millor collita de l’any. Sí, ja ho sé, que és pesada i que en aquesta temporada em costa ajupir el llom més que no pas en tota la resta de l’any. Però no li fa res; només de veure’m aquelles carretades de raïms daurats i sucosos, de sentir-me’ls esclatar sota els peus en el cup, de veure córrer el tèrbol doll de most per les sequioles del celler i de sentir-lo caure dins la gerra i, sobretot, de pensar en com el trobaré de gustós i perfumat quan després de la fermentació li faça el primer tast al vi jove, ja en tinc prou per a no sentir-me el cansament.
, Vespres de sang: vint-i-quatre almuds (Alzira: Bromera, 2000)Barreja d’olors en la penombra del celler.
Roser Guasch, «Apunts», dins La terra del record (Tarragona: Arola, 2005), pàg. 26
Fusta vella, bótes, humitat, suau recés de la tardor
en resclosida sala de penombra interior.
Parellada dolça, macabeu i xarel·lo,
noms que vora el cup assagen de tastar
la delicada torbació dels límits.
Il·lusió que prens els meus sentits,
tu ets, en l’atapeïda xarxa de raïms
als ceps encara vius d’octubre,
espera del temps que ara madura.
Tema de la setmana
Verema de mots