Entre whisky i whisky, li espurneja la mirada, i de cop sospira i afegeix: «És curiosa, la vida… El teu home em va ensenyar a pensar, el meu home em va ensenyar a estimar, i el que vaig conèixer després de morir el meu home em va ensenyar a follar. I quan ja ho sabia tot, au!».
   —Au? —somric—. Què vols dir, amb això?
   Però ella es nega a fer una traducció, de l’estil de «quan aprenem a viure la vida s’acaba» o així. Ella és expeditiva, i es limita a concloure:
   —Només això, vull dir: que quan ja ho sabia tot, au!

Imma Monsó, Un home de paraula (Barcelona: La Magrana, 2006), pàg. 160

Ell i ella s’havien de casar per l’Església catòlica i en un dels sopar previs s’organitzà un guirigall de categoria, vista la provinença dels familiars. El capellà, mallorquí, provà de posar pau entre les famílies, amb morts d’esquerres i de dretes: «Au, au, au, ja són morts… no és veritat? Idò no en parlem pus!» «Mira’l-te», li replicà una padrineta vella, agnòstica i centreeuropea, «mira’l-te, a aquest, a ell n’hi mataren un fa dos mil anys i encara en xerra cada dia, i noltros hem de callar!».

Climent Picornell, «Jardins d’altri pretardorals» (Diari de Balears, 5 de setembre del 2009)