Definició
1 Soroll estrident de fregadís, especialment metàl·lic.
El xerric del forrellat.
Em va despertar el xerric del tren passant per l’estació.
2 Soroll que, en beure a galet, es produeix fent passar l’aire aspirat entre el paladar i la punta de la llengua posats en contacte.
Li agradava fer xerrics quan bevia amb el porró. Beure a xerric.
Etimologia
De xerricar, ‘fer un soroll estrident’, mot afí a xerrar, d’origen expressiu.
Usos
Cada matí agafo el metro
cap a final de trajecte. Molt sovint
quedem al vagó quatre viatgers
llegint o pensant,
apartats un de l’altre per no encomanar-nos
l’amor sense esma de dos quarts de vuit.L’insecte múltiple del xerric de les rodes
Màrius Sampere, «El metro» (1984), reproduït dins Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys (Barcelona: Viena, 2012), pàg. 296
m’entra pels forats de les orelles
i amb estúpides potes profètiques
se’m passeja pel cervell; jo me l’escolto:
¿I si mai no es deturés la màquina i el límit
caigués més enllà de l’última parada,
com un viatge infinit a causa d’un senzill
capgirament tècnic, o per un excés
de platí en les agulles?
Tema de la setmana
Mots i versos trets de Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys, a cura de Pere Ballart i Jordi Julià.