Definició
Acció de presentar o oferir en do; la cosa que s’ofereix en do, especialment ofrena feta a una imatge devota per haver obtingut una gràcia, escapat d’un perill, etc.
Van edificar un temple en honor de la deessa i la gent hi duia presentalles.
Etimologia
De presentar, del llatí praesentare, mateix significat, freqüentatiu format sobre praesens, praesentis, ‘present’, de la família d’esse, essere, ‘ésser’.
Usos
Aquí estan enterrats uns déus antics.
Uns déus cruels com solen ser-ho els déus.
Tanmateix acceptaven les pregàries.
Calia tenir-los contents per a algun possible favor.
Per a evitar el seu odi, sobretot.
Car sabrem mai agrair el que tenim?
Les festes sepultades, els testos on s’esmicolen els déus.Llaurem la seva terra,
Marià Villangómez, «La troballa» (1962), reproduït dins Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys (Barcelona: Viena, 2012), pàg. 207
no els coneixem quan es mostren en una moneda mesella.
Quina ventada passà damunt la seva fragilitat!
Aquelles divinitats eren favorables a l’amor,
no arrufaven el nas davant cap desig obstinat.
Esguarda la deessa repetida cent vegades.
No anheles oferir-li algun petit sacrifici antic?
Els vells sacerdots devien tenir un aire bufat,
certa condescendència més als llavis que als ulls.
Han viscut menys que els seus déus de terrissa
i que aquests amulets i presentalles.
Tema de la setmana
Mots i versos trets de l’antologia poètica Paraula encesa, a cura de Pere Ballart i Jordi Julià.