Definició
Arbust de la família de les apocinàcies (Nerium oleander), de fulles verdes tot l’any, de flors grosses rosades disposades en corimbes terminals i fruits en fol·licle.
A les vores de les autopistes de tot Europa és usual veure-hi baladres, ja que resisteixen molt bé la contaminació i el fred.
També: llorer rosa, roser reial, oleandre; les plantes designades amb el nom baladre són nombroses i bastant diverses.
Etimologia
Del llatí veratrum, mateix significat.
Usos
Els antics romans anomenaven veratrum una planta dels barrancs pirinencs, tòxica i de flors cridaneres (Veratrum album). Com que, més al sud i a la vora de les rambles, en creixia una altra de característiques similars, se li va aplicar un nom també similar, baladre (<veratre <veratrum; Coromines, 1991), sobretot al País Valencià. Aquest nom es va estendre per la zona castellanoparlant valenciana, Múrcia, Andalusia oriental, Aragó i Navarra, la qual cosa indueix a pensar que, per raons farmacològiques, veterinàries, ornamentals o d’altres, el País Valencià degué constituir un focus de propagació dels usos, i nom, d’aquesta planta.
Daniel Climent, «El baladre. Entre la bellesa i la toxicitat», dins Herbari. Viure amb les plantes (València: Universitat de València, 2012), pàg. 14Xiquetes de les covetes,
Cançó popular de les comarques del Vinalopó
si voleu matar el lladre
poseu aigua a la serena
amb fulletes de baladre.
Tema de la setmana
Arbres i arbustos trets de la monografia Herbari. Viure amb les plantes, publicada per la revista Mètode de difusió de la investigació.