La burocràcia, omnipresent i necessària en el desori organitzat, les lleis minucioses, l’Administració —vigilant del no-res—, són forats pels quals es pot esquitllar la corrupció. D’altra banda, aquell adagi jurídic segons el qual ningú es pot excusar dient que desconeix les lleis és avui el pur absurd. Cap governant, advocat, economista, jurista, jutge o buròcrata de finestreta pot conèixer ni la centèsima part de les lleis.

Nèstor Luján, «La teranyina», dins L’art de citar (Barcelona: Ara Llibres, 2004), pàg. 87

Ell no anava mai a missa, ni tan sols desfilava en la processó anual de la festa del carrer. Sa mare li deia, de casa endins, que a l’església sobrava hipocresia i faltava humanitat. De fet, del capellà i les beates d’Acción Católica només rebia retrets i acusacions per haver tingut un fill de pare desconegut. Els diumenges, doncs, ningú no l’obligava, com a nosaltres, a haver de mudar-se per assistir, preceptivament, a oir missa; vestia com tots els dies, pantalons curts i sandàlies, els cabells esbullats d’esquitllar-se entre els arbres per buscar els nius pels quals delia, les cames brutes d’anar a genollons per la terra fangosa.

Toni Cucarella, «La costurera puta», dins Hòmens i falagueres i altres relats (València: Tres i Quatre, 2011)