Definició
Treballar o esforçar-se molt en una feina (col·loquial).
Si ens en volem sortir, haurem de pencar de valent.
Penca cada dia més, però li rebaixen el sou.
Etimologia
De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
Usos
Quan els déus van sentir-se cansats d’haver de treballar per viure, van queixar-se al pare de tots ells, Enlil, i li van demanar de trobar una solució que els permetés gaudir millor de la seva divinitat. Cedint a aquests precs unànimes dels déus (que, en aquells temps, eren centenars), Enlil va crear els humans, nascuts, per tant, de l’essència de la ganduleria divina, i destinats a haver de pencar per sustentar-los i, si podien, arreplegar algunes engrunes per a ells mateixos. Enlil va pensar que els humans treballarien millor si les engrunes fossin diverses i, per això, els va dotar de la facultat d’invenció. És així com, a poc a poc, els humans van organitzar-se i, de tan vasta com era la seva organització, van inventar l’administració, únic aparell capaç de controlar el vaivé d’engrunes. I és per això que, fa una mica més de cinc mil anys, entre dos rius anomenats Tigris i Eufrates, sota el cel de l’Iraq actual, va néixer la primera escriptura.
Joan-Lluís Lluís, «Els déus ganduls de Babilònia», dins A cremallengua (Barcelona: Viena, 2011), pàg. 23
Tema de la setmana
«El missatge de fons de Joan-Lluís Lluís és prou clar: permetre o facilitar la mort d’un idioma és un crim d’una magnitud considerable que, tanmateix, no es castiga enlloc. Segurament perquè els criminals més grans, en aquest cas, solen ser els que s’autoatorguen l’autoritat de legislar sobre els drets lingüístics dels seus ciutadans amb una impunitat absoluta», diu Matthew Tree al pròleg de A cremallengua. Aquesta setmana veurem uns quants mots i passatges trets d’aquest llibre, que té un subtítol ben esclaridor: Elogi de la diversitat lingüística.