Definició
En la mitologia grega i romana, figura representada en forma de noia a la part superior del cos i de peix a la part inferior (antigament, meitat noia meitat ocell) que amb el seu encís i els seus cants atreia els navegants per fer-los naufragar en els abismes de la mar.
L’episodi d’Ulisses amb les sirenes és un dels més coneguts de l’Odissea.
Etimologia
Del llatí tardà sirena, llatí clàssic siren, -enis, i aquest, del grec seiren [Σειρήν], acusatiu seirena, mateix significat.
Usos
Eren un matrimoni sense fills, que es van compadir de la criatura i van decidir d’endur-se-la amb ells. Però quan van arribar a casa seva…
Picanyol, «Umiko, la sirena (llegenda japonesa)» (Cavall Fort, núm. 407, juliol 1979)
—És una sirena!
La van adoptar, però amagant a tothom que era una sirena. Li van posar de nom Umiko, i la nena va anar creixent ajudant els seus pares en el seu taller de fabricació d’espelmes.
Tema de la setmana
Mots trets d’historietes de Cavall Fort. Picanyol és el creador del personatge «Ot, el bruixot», entre molts més.