Definició
Viure o subsistir d’una manera normal o amb un cert progrés.
—Com aneu? —Anem fent.
Etimologia d'anar
Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
Usos
Hi ha una frase, entre els convocats, que es repeteix a desdir. I aquesta és «anem fent». La frase més apreciada en aquestes ocasions. Anar fent és una manera de constatar que encara ets viu, que no has afluixat en res, que encara ets dins el tren, que no t’has aturat. És una frase sortosament curta, que no exigeix gaires explicacions. Ningú no demana més ampliacions, més detalls, i ningú no se sent obligat a matisar aquest anar fent. És una frase que suggereix complicitats, insinua que tu també vas fent, com ell; si no, no hi fóres, allí, amb la croqueta en una mà i la copa de cava a l’altra.
Montserrat Roig, «Anem fent» (Avui, 10 de març del 1991), reproduït a Un pensament de sal, un pessic de pebre (Barcelona: Edicions 62, 1992), pàg. 223
Tema de la setmana
Dijous farà 20 anys que va morir Montserrat Roig. Fem-li un petit homenatge rellegint-ne els mots que ens va deixar.
“Anar fent”, si més no aquí, a les contrades del Camp/Tarragonès i diria que arreu (he voltat força) no té aquest sentit de progrés que referiu i reflecteix la Montserrat Roig. Més aviat, “anar fent”, tot sovint implica un cert desànim, desencís i manca d’iniciativa… i altres vegades és una manera ràpida i sense compromís de respondre el típic “Com estàs?”, però mai “de progrés”.