Definició
Enfadar-se, irritar-se, molestar-se amb molta facilitat per coses de poca importància; tindre poca capacitat per a suportar adversitats, contrarietats, impertinències, indirectes, etc.
Altres expressions semblants: encendre’s com l’esca (o com un coet, o com una metxa); pujar-se’n a la figuereta
També pot al·ludir a algú que s’enrojola per vergonya, passió, etc.
Quan li ha dit que estava molt guapa s’ha encès com un lluquet.
Etimologia de lluquet
De l’àrab al-wuqáid, ‘misto’, diminutiu de waqîd o waqîda, ‘ble’, del verb wáqad, ‘encendre’. Un lluquet és un tros de palla, de caramuixa, de cànem, etc., ensofrat que, en acostar-lo a una brasa, crema amb flama.
Usos
Teresa, tota esparverada, tingué tanmateix ànim de cridar-la.
Enric Valor, «El castell d’Entorn i no Entorn», dins Rondalles valencianes 4 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999), pàg. 98
—Eh, comare fornera!
—Ah, tu me les pagaràs! —es regirà la geganta, encesa com un lluquet—. Tu em deus haver trencat l’escombra i no puc mai escombrar el forn!
Però Teresa li oferí somrient la preciosa peça de flamant mussolina que li havia regalat Bernat.
Tema de la setmana
Mots trets de les Rondalles valencianes d’Enric Valor amb motiu del centenari del seu naixement.