Definició
No saber de quina font surten els recursos per a fer alguna cosa costosa.
Mai no va quedar clar d’on havien sortit les misses, però el casament va ser espectacular.
Popularment la paraula missa es fa servir amb el sentit de diners o recursos econòmics. En altres temps una pesseta era l’almoina ordinària per a retribuir la celebració d’una missa; si algú deia «Això em costa tres misses» volia dir que li havia costat tres pessetes.
Etimologia de missa
Del llatí tardà missa, ‘fórmula litúrgica conclusiva’, del llatí mittere, ‘enviar, deixar anar’, tret de la fórmula final de l’eucaristia Ite, missa est, ‘aneu-vos-en, és el comiat’.
Usos
No entenc tot aquest rebombori que s’ha armat perquè el molt Honorable [Jaume Matas] ha tengut l’acudit de comprar-se la planta noble d’un palau de l’any de la picor, i sense que ningú entengui d’on han pogut sortir les misses. Jo no hi veig cap misteri. De tots és ben sabut que els botiguers mallorquins sempre han estat molt estalviadors i varen criar els seus fills en la cultura de l’estalvi. L’Honorable, fidel als seus majors, ha sabut fer seu que, estirant un poquet d’aquí i un poquet d’allà, se poden fer miracles.
Conxa Forteza, «Un palau? No, gràcies!» (Diari de Balears, 9 d’abril del 2007)La Fermina s’havia picat. No estava clar si la molestava més que l’amic ignorés la seva gestió amb l’Ahmed, o allò de Santa Rita. Li havien robat la Santa, i la volien dibuixar com una bala de canó, sortint de la gola d’una muntanya. Quina vergonya.
Alfred Bosch, Heretaràs la Rambla (Barcelona: Planeta, 2005)
—Mira, Fermina, no en tinc ni idea d’on sortiran les misses —va deixar anar amb un rebuf—. Però del teu moro Alí Babà i dels seus quaranta lladres, ja t’asseguro jo que no.
Tema de la setmana
Expressions relacionades amb gastar i pagar