Quan la noia va tancar l’últim llum, el Morell va decidir plegar. Va recollir el telescopi, el va desar a l’armari i se’n va anar a dormir.
   El problema era que no podia fer servir el fòtil quan la Babà era al pis. Per espaiar les visites de la noia, va començar a al·legar embussos de feina; per compensar, parlava amb il·lusió de les vacances que farien el setembre, les primeres que la Babà i ell passarien plegats.

Quim Monzó, «La qualitat i la quantitat», dins L’illa de Maians (Barcelona: Quaderns Crema, 1985)

Com moltes persones de família catòlica i de casa més o menys bona del meu temps, he jugat, de petit, a dir missa i a fer de capellà. Aquests jocs es produïen en aquestes golfes mateixes, els dies de pluja, concretament. Cerco, entre els fòtils tan ben estibats sota teulada, si hi ha algun rastre dels jocs antics, i no trobo res. ¿Què es deu haver fet un altaret de fusta, daurat, amb uns filets blancs, que un any ens portaren els Reis? Tot està, cert, molt ben posat, però si ara pretengués trobar alguna cosa concreta és segur que el fracàs seria total. L’ordre té això de dolent: paralitza, admira, invita a no tocar res. Invita a deixar-ho tot per a demà. Deixar una cosa per a demà és deixar-la per sempre més.

Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)