Definició
1 Volum d’una cosa, especialment quan és desmesurat.
Aquest armari fa massa embalum; no el podrem moure.
2 Cosa o pila de coses que, pel seu volum, és difícil de manejar.
Al soterrani hi ha un embalum de paperassa que s’hauria de treure.
Etimologia
D’embalumar, probable dissimilació d’envolumar, ‘donar volum’.
Usos
Arribàrem, per fi, a una estacioneta de tren mig abandonada, sense empleats de cap mena. Només hi havia molta gent amb infinitat d’embalums que esperaven el tren per anar a Lió per fugir dels alemanys, que continuaven avançant com una taca d’oli.
Otília Castellví, De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 147A la minsa claror de l’alba que ja despuntava va identificar un embalum que intentava córrer mig ensopegant i que de sobte va caure a terra. Encuriosit més que temorenc, i per si aquell caramull d’ombra pogués portar-li l’esperat avís, se li acostà i en la besllum de la matinada comprovà que era una dona.
Carme Riera, Dins el darrer blau (Barcelona: Destino, 1994), pàg. 31
Tema de la setmana
Mots miscel·lanis