Definició
Vent del nord-est.
També: gargal (Rosselló, Empordà, Balears, etc.)
Etimologia
Derivat de grec (en català antic vent grec), denominació nascuda segurament a Sicília i sud d’Itàlia, on el nom del vent es justificava per la situació de Grècia respecte a aquelles terres.
Usos
El gregal és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc. És el que infla les cortines de malla dels pobles de la costa i el que fa repiquetejar les canyetes. Posa sobre el sol canicular matinal bolcat sobre el cobalt del mar una ràfega blanca i rutilant de vida i d’enlluernament. Si en arribar a les nostres costes vingués de Grècia i hagués passat per sobre els marbres antics, tindria una palpitació voluptuosa i docta que augmentaria les seves virtuts excelses.
Josep Pla, «El vent de garbí i la tramuntana (Assaig sobre la meteorologia del país)», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1967)Em recorda un pollancre, esvelt i tendre com els de casa, que quan bufa gregal, tan suau, xiula entre les fulles melodies que se senten des del llit quan la casa és quieta.
Maria Mercè Roca, L’àngel del vespre (Barcelona: Columna, 1998)
Tema de la setmana
Alguns subscriptors trobaven a faltar el gregal a l’arxiu de mots rodats per CD1M. El segon passatge del mot enviat divendres passat deia: «Sentia el brum del gregal…», i el gregal? On és el gregal? Doncs aquí el tenim, per inflar-nos les cortines i refrescar-nos una mica, amb uns quants noms de vents més que ens acompanyaran aquesta setmana (inclòs el xaloc, que també apareixia al brum de divendres).
