El més extraordinari del cas és el següent: a terra, precisament al peu de la inscripció, hi havia un infòlio que jo tampoc no havia vist mai i tanmateix quedava molt de manifest, sol, aïllat de les piles de llibres, amb tapes de fusta clavetejades i forrades de pergamí. Al llom es llegeix, escrit a mà en caràcters gòtics: Libro de óbitos. Hi ha els òbits dels frares des de l’any 1605 fins a la mateixa vigília del cataclisme; resulta en efecte que el 17 de juliol de 1936 encara en va morir un de mort natural. ¡Feliços temps passats, en què els frares morien de mort natural!

Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 77

En un angle de la sala, precisament damunt d’una petita llibreria, curulla d’infòlios i de manuscrits, un diploma de la Junta de Comerç nomenava amb tots els honors Antoni de Montpalau i de la Truanderie membre selecte de la benemèrita i doctíssima corporació.
   Tossí discretament, com excusant-se. Després, amb natural elegància, rondà per entre els cadàvers, observant algun detall.

Joan Perucho, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 1983 [1960]), pàg. 12