Vol dir tenir un aspecte malaltís, trist o lànguid. Però, com ha arribat a significar això? Parlant d’ombres, podem recordar el títol d’una novel·la alemanya d’Adalbert von Chamisso, titulada L’home que vengué la seva ombra. En aquesta història, l’ombra arriba a prendre un caràcter de símbol de l’ànima, possiblement perquè l’ombra acompanya el cos i en reprodueix la forma i la posició. D’aquí que també signifiqui allò que, segons certes creences, sobreviu d’un desaparegut, com a sinònim del mot ‘espectre’. En plural, ‘ombres’ vol dir el posat, l’aspecte d’una persona. Per això, si qualcú té un aspecte decaigut o melangiós, hi poden escaure frases com: ‘Du les ombres mortes‘.

Carles Marín, Els refranys i les frases fetes de ‘Parlant en plata’ (Palma: Moll, 2006)