Definició
Etimologia
De l’àrab qintâr, mateix significat, probablement del llatí centenarius, ‘de cent’ (lliures). Segons Antoni Llull Martí (Prenint el demble a les paraules, Palma: Documenta Balear, 2009), aquest mot «no té res a veure amb quint, sinó amb el llatí centum (pronunciat kentum) i sembla que els àrabs ho agafaren del derivat del mot llatí esmentat centenarium (pronunciat, aproximadament, kentenàrium), mesura de cent lliures, i a través de la llengua aràbiga arribà a la nostra, que al seu torn transformà una mica el mot deixant-lo amb la forma quintar».
Usos
El llibre, al cap i a la fi, ha de complir aquesta missió primera: l’estímul a pensar. Si no «ens fa pensar», quin interès tindrà un llibre? No cal dir-ho: un llibre que no «fa pensar» no és ja un llibre; és un barbitúric, una pessigolla o un xiclet. Cada dia surten de les impremtes milers de quintars mètrics de paper editorial, en format de «llibre». No ens n’hem pas d’enganyar: no es tracta de «llibres». No són «màquines per a pensar»… sinó barbitúrics, pessigolles i xiclets. El «llibre» de debò planteja problemes, informa de problemes, intenta exposar solucions a problemes.
Joan Fuster, «Màquines per a pensar» (Serra d’Or, núm. 113, 1969)He volgut pujar damunt aquesta seu estupenda. Costa un marc. Comencem a pujar pel cap sud del creuer. […] Els finestrals tenen 18 i 20 metres. Començau a pujar per dins la torre del sud; i per amunt s’ha dit. Arribau a la cambra de les campanes. N’hi ha set: dues de petites i quatre de grosses, graduades. La més grossa d’aquestes pesa 224 dobles quintars; la que li ve darrera, 120: és com N’Eloi de la Seu de Mallorca. Llavò hi ha la famosa Kaiserglocke, que pesa 545 dobles quintars, té 38 centímetres de gruixa, 4,50 d’alt i 3,40 de diàmetre i han d’esser 24 homos per ventar-la.
Antoni M. Alcover, Viatge a Alemanya i altres nacions (1908)
Tema de la setmana
Unitats de mesura