La plaça emblemàtica del Vendrell està en obres i els carrers ressonen amb un soroll compost de botzines, xiscles infantils, instruccions maternes esbaladrades, perforadores pneumàtiques, bub-bubs de gossos i els bleixos torturats d’algun animal no identificat.

Matthew Tree, Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix (Barcelona: Columna, 2001), pàg. 46

Però l’onomatopeia no és mai una reproducció exacta de la realitat dels sons, perquè el llenguatge de les interjeccions és el resultat del procés de verbalització del so natural d’acord amb unes regles lingüístiques (és a dir, abstracció, simbologia convencional). Aquesta és la raó, doncs, que un mateix so el veiem o el sentim expressat de diverses maneres segons les formacions onomatopeiques de diferents idiomes, com ara el famós lladruc «estàndard» del gos: bub-bub (català), guau (castellà), ouah ouah (francès), bau bau (italià), au-au (portuguès), bow-wow (anglès), wau wau (alemany)…

Joan Abril Español, «El llenguatge dels sons» (El Punt, 5 de maig del 2003)