En resum, i per anar directament a descobrir la sopa d’all: a la gent el que li agrada és la iniciativa en si. La cosa és anar-se’n de pícnic nocturn amb els col·legues. Si en comptes de cinema s’oferissin putxinel·lis per a adults també hi anirien, cosa que ens sembla francament estimulant. I encara un altre apunt: el cinema a la fresca triomfa perquè aporta a la ciutat un element que ja s’havia perdut: el regust de la simplicitat d’altres temps, el retorn a la Barcelona vilatana que els més grans encara rememoren.

Lluís-Anton Baulenas, «El triomf de la simplicitat» (Avui, 1 d’agost del 2004)

De fet, no cal posar-se a descobrir la sopa d’all. Només cal copiar el que ja s’ha dut a terme en altres bandes (Roma, per exemple, que ha declarat la seva perfectament controlada colònia de 120.000 gats «patrimoni biocultural», és capdavantera a Europa en totes aquestes qüestions).

Núria Cadenes, «Vida de gos» (El Temps, 18 de febrer del 2003)