Des de sempre que les monarquies i jo mos miram com els fesols, estam en absolut desacord. No hi ha manera, no hi puc fer més, se’m circuiten les neurones amb l’insult a la democràcia, l’escopinada a la cara de la igualtat de tots els éssers humans que per a mi és i representa la institució monàrquica.

Gabriel Florit, «Casau-vos i vos diran vós» (Diari de Balears, 16 de novembre del 2003)

Aquells anys, els mitjans del partit [Partit Socialista de les Illes] eren molt precaris: una de les fonts d’ingressos era la parada que cada dissabte muntàvem en Rafel Oliver, en Joan Borràs (al cel sia) i una servidora davant l’església de Sant Miquel. Hi veníem llibres, adhesius, Mallorca Socialista i, abans la revista Branca, que va ésser la primera publicació del partit. Just a l’enfront muntava la seva parada Fuerza Nueva; ornaven amb una bandera espanyola la façana de l’església i tot lo dematí ens miràvem com els fesols. S’ha de dir que amb ells mai vàrem tenir gaire problemes.

Conxa Forteza, «Trenta anys…» (Diari de Balears, 2 d’abril del 2006)