Narcís Comadira diu: «Llegir, llegir bé, és un acte d’amor que cal fer en el recolliment i el silenci». És cert. Hi ha altres moments, tanmateix. Hi ha una curiosa situació que sempre m’ha deixat bocabadat: és anar a pelar-se (com es deia abans), anar a tallar-se el cabell. Quan vas a la perruqueria hom roman com una mena d’estàtua de sal, a la total discrecionalitat i sota el domini d’un senyor o d’una senyora (avui, hi ha les unisex) que, prèviament, t’han col·locat una mena de camisa de força; i n’ets esclau durant una llarga estona.

Antoni Morell, «Perruqueria Picornell» (El Periòdic d’Andorra, 21 d’abril del 2001)

A la plaça Djemà-el-Fna, a Marràqueix, encara hi ha contadors d’històries que fan la delícia de la xicalla i dels grans, que se’ls escolten fent rogle, bocabadats davant l’espectacle fantàstic dels mots.

Josep Piera, Seduccions de Marràqueix (1996)