Definició
Colpir d’espant; ésser colpit d’espant.
El tro sobtat el va esfereir.
Quan sent la veu de Hitler s’esfereeix.
Usos
[6 d’abril de 1937] A les parets hi ha la densa policromia dels cartells de propaganda: un cap patètic de ferit embenat; una dona estrenyent un infant amb cara esfereïda, i a sota la llegenda: «Els refugiats ho han perdut tot. Ajudem-los!».
El vel de maia (Barcelona: Destino, 1985), pàg. 61