Definició
1 Desaprovar, censurar (algú) pel fet d’haver obrat malament (en oposició a lloar).
Si obres bé seràs lloat, si obres malament seràs blasmat.
2 (p. ext.) Desaprovar, censurar (quelcom).
Blasmar la conducta d’algú, els actes d’algú.
Usos
Per a Torres i Bages només hi ha, doncs, una Catalunya autèntica, veritable: la pairal. El fet industrial és blasmat, si més no ignorat.
Jordi Solé Tura, Catalanisme i revolució burgesa. La síntesi de Prat de la Riba (Barcelona: Edicions 62, 1967), pàg. 109Fos el que fos que es presentés davant nostre, era immediatament blasmat. Hores i hores sèiem a la terrassa del Sacher i blasmàvem contra tot i contra tothom. Sèiem davant una tassa de cafè i blasmàvem tot el món, a fons i a consciència.
Thomas Bernhard, El nebot de Wittgenstein. Una amistat (Barcelona: Empúries, 1985), traducció de Josep Murgades, pàg. 68