Busquem menjadors on els serveis són multitudinaris, la cullera que ha donat gust a un fartaner, la forquilla que ha fet les delícies al gourmet més exquisit, el plat que ha presentat l’oferta al més exigent, la reverència comercial del cambrer, en fi, un cúmul de pensaments que et fas en aquestes circumstàncies i que fan de les vacances un temps exepcional insòlit i atractiu. A la vegada que et deixa un regust especial de records.

Josep M. Giribet Alemany, «De vacances» (Nova Tàrrega, núm. 2.757, 1 d’agost de 1998)

El plor d’una criatura interromp de cop i volta les observacions del policia. La mare abaixa els ulls cap al marrec:
   —Fartaner, més que fartaner! Com és possible que ja tornis a tenir gana? —el renya de mentida—. Si no li dono el pit, em sembla que no el farem callar. Suposo que no hi ha inconvenient…

Pep Coll, L’abominable crim de l’Alsina Graells (Barcelona: Empúries, 1999)