xaloc m

Definició

Vent del sud-est.
«Xaloc, ni molt ni poc»: ho diuen els mariners perquè el xaloc és un vent inconstant i que produeix gran moviment a la mar.

Etimologia

D’origen incert, probablement de l’àrab vulgar xalûk o x(u)lûq, nom de vent, provinent d’una altra forma àrab xurûq, ‘sortida del sol’, romanitzada, de l’arrel xaraq, ‘sol; sortir el sol’.

Usos

  • La paraula xaloc és una catalanització de sirocco —el vent de l’Àfrica o del desert. En la Itàlia central i meridional, el sirocco té una gran importància social, diríem. És un vent asfixiant, ofegador, opressiu. En el nostre país, el xaloc arriba després d’haver travessat un gran espai d’aigua, i no té pas tantes conseqüències.

    , «El vent de garbí i la tramuntana (Assaig sobre la meteorologia del país)», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1967)
  • Òmpliguen les veles
    xaloc o llevant,
    i l’amor ens guie
    al lloc desitjat.
    Anem a ta casa,
    que estic tot encés,
    i que ens isquen ales
    que ja no puc més.

    «Romanç de la negra i el mariner», dins Crim de Germania (València: Tres i Quatre, 1980)

Tema de la setmana

Vents

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

simunmigjorn